27/5/08

Orfeu i Eurídice


De totes les històries mitològiques que ens han arribat del món clàssic, la d'Orfeu i Eurídice és una de les que ha fet major fortuna. Orfeu, més conegut per la seva relació amorosa amb la nimfa que per la seva participació en l'expedició dels argonautes (addueixo com a causa l'èxit de les versions operístiques centrades en aquesta part de la seva 'biografia') és un dels pocs herois que aconsegueix visitar en vida els Inferns, mogut per la voluntat de recuperar la seva estimada Eurídice, morta accidentalment. La peripècia, però, no tindrà el final desitjat.

"Quan morí la seva muller Eurídice, en ser picada per una serp, baixà a l'Hades amb la intenció de fer-la pujar i convencé Plutó que la fes retornar cap a la terra. Aquesta divinitat hi va accedir amb la condició que Orfeu, mentre caminés, no es girés cap enrere fins que arribés a casa seva. Tanmateix, ell, malfiant-se'n, es girà per contemplar la seva muller, la qual novament tornà a les profunditats". (Apol·lodor, Biblioteca de relats mitològics, trad. Àngela Carramiñana, Editorial Irina, Barcelona, 1990)




www.Tu.tv

21/5/08

Antígona


"Tu ets el cec. Què em pots fer? Em pots matar? Si haig de viure en una ciutat que accepta aquestes lleis prefereixo escurçar el meu temps entre els vius. L'home també mor quan deixa de ser home i ho fa dependre tot de la por" (Jordi Coca, Antígona, Proa, Barcelona, 2002).


Amb aquestes paraules Antígona es dirigeix a Creont després que aquest s'hagi assabentat que la noia ha desobeït les seves ordres de no donar sepultura al cadàver de Polinices. La duresa de les paraules ja fa ensumar aires de tragèdia. Corresponent al mateix fragment de la tragèdia és el video que teniu a continuació. Tot i que està en versió original (el grec), els subtítols en anglès i l'altivitat amb què parla la protagonista ens faciliten la seva comprensió.