Construïm el Partenó

Partenó (la casa de la verge)

Fidias somià un projecte d'arbres dòrics:

un temple de marbre i columnes aflautades.

Però Ictinos i Calígrates el dissenyaren

per allotjar la clara mirada d'Atenea Polis.

Aquesta verge ¿no mirava amb ulls de pedres precioses?

¿No tenia les mans, la cara i els peus de vori?
Amb la mà dreta sostenia una estatueta de Niké, victoriosa.

A l'esquerra empunyava una llança

a la base de la qual s'hi enroscava la mítica serpent.

Ella fou qui regalà a la ciutat la primera olivera de la història

...

Llavors Atenes prengué el nom de la deessa

que tan profitosament l'havia afavorit, per sempre.

Teresa Costa-Gramunt, Santuari grec, Editorial Moll, Mallorca, 2004.

Probablement el Partenó, situat a l'Acròpolis d'Atenes, sigui l'edifici més emblemàtic de l'antiga Grècia. El temple, dedicat a Atena, deu el seu nom a l'adjectiu amb què es solia invocar la deessa, (Athena) Parthenos, que vol dir verge, donat el rebuig que manifestà la dea vers la unió sexual.

El Partenó té l'estructura típica dels temples grecs i, igualment com tots ells, estava pintat de colors vius i variats, cosa que sol sobtar havent-nos acostumat a veure'l amb la blancor característica del marbre amb què està construït.

Si cliqueu el link que teniu a continuació us trobareu amb una maqueta de paper del Partenó per a entretenir-vos aquest estiu tot demostrant les vostres dots manuals.
http://cp.c-ij.com/english/3D-papercraft/building/download/parthenon_e_a4.pdf

I per si encara us sobra temps...
http://cp.c-ij.com/english/3D-papercraft/building/download/colosseum_e_a4.pdf

Jàson i Medea

"Tú del hogar paterno navegaste
con espíritu insano y la doble barrera franqueaste

de las rocas marinas;

y habitas en tierra extraña

privada de esposo y lecho,

pobre de ti, y te destierran

de aquí con oprobio".

Eurípides, Medea, trad. Manuel Fernández-Galiano, Planeta, Barcelona, 1991.

Ai, Medea, quants infortunis vas haver de patir! Però admetràs que no són pocs -ni poca cosa- els que causares al teu torn... Però anem a l'inici de tot. A molts us sonarà l'expedició dels Argonautes. El capdavanter de l'expedició fou Jàson, qui, obeint les ordres de Pèlias, rei de Iolcos, dirigí la nau Argo a la Còlquida per a aconseguir el velló d'or. Quan els Argonautes arribaren a la Còlquida es trobaren amb la negativa del rei, Eetes, de donar-los el preuat objecte. Però heus ací que Medea, filla d'Eetes, enamorada bojament de Jàson, s'oferí a ajudar-lo sempre i quan ell es comprometés a endur-se-la un cop finalitzada l'empresa. I així fou: gràcies a les arts màgiques de Medea, aconseguiren apoderar-se del velló.

Quan l'expedició tornà a la Còlquida, Jàson es trobà que els seus pares havien estat morts per Pèlias. Com a càstig pel crim, Medea convencé les filles del rei a matar-lo i esquarterar-lo dient-los que no era sinó un pas previ al "tractament de rejoveniment" al qual volia sotmetre Pèlias. Però fet el crim es descobreix la mentida i Jàson i Medea són desterrats. Decidiren aleshores anar a viure a Corint, on foren ben rebuts pel rei Creont. Allà visqueren feliçment durant deu anys i van tenir dos fills. Però ben sabut és que la felicitat en poques ocasions és duradera, i menys encara quan parlem d'un mite convertit en tragèdia grega.

El tràgic final de la història deixaré que el descobriu vosaltres mateixos. El que teniu a continuació és un powerpoint força aconseguit on s'explica tot el mite. Val a dir que es permet certes llicències fruit d'un humor poc perspicaç que no asseguro que agradi tothom.

[Podeu trobar més informació sobre el mite a www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/mites/jason.htm. També podeu trobar una versió cinematogràfica força recent (any 2000) de l'expedició dels Argonautes].

Uploaded on authorSTREAM by xavi

Un passeig per la història de Roma

"...a Ròmul i a Rem els va venir el desig de fundar una ciutat en el mateix indret on havien estat abandonats i criats. [...] Com que eren bessons i no es podia fer distinció pel que fa a la primogenitura, van decidir que els déus tutelars d'aquests llocs escollissin amb auguris qui havia de donar nom a la nova ciutat i qui, després de fundar-la, l'havia de governar amb la seva autoritat. [...] Diuen que el primer que va rebre l'auguri fou Rem: sis voltors; i havent anunciat ja l'auguri, com que se'n va presentar a Ròmul un nombre doble, els partidaris d'un i de l'altre havien saludat cadascú com a rei [...]. Aleshores excitats per la discussió, van acabar embolicats en una lluita portats pel xoc de les seves ires: hi mor Rem, ferit al mig de l'avalot. [...] D'aquesta manera Ròmul va obtenir tot sol el poder: la ciutat acabada de fundar, es va dir segons el nom del seu fundador". (Tit Livi, Ab urbe Condita Liber I, 6-7, Trad. Bàrbara Matas, ed. La Magrana, Barcelona, 1999)

I aquí comença tot. Són tretze els segles que separen la fundació mítica de la ciutat de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident, durant els quals no pocs esdeveniments es van anar succeint com no pocs són els noms de les persones que els protagonitzaren i que ens han arribat. El documental que teniu a continuació intenta fer un resum de tot plegat. Sense ànims de donar una visió gaire detallada (com podeu deduir per la seva extensió) recull no només alguns dels episodis més rellevants de la història de Roma sinó també altres aspectes de la societat amb una gran claredat expositiva .