El llatí i l'humor de Polònia

Ara que comenceu a conèixer el funcionament de la llengua llatina, no deixeu de veure aquest vídeo que, amb el peculiar humor de Polònia, us presenta un curs de llatí força divertit promocionat pel mateix Papa.

Els espectacles a Roma

...panem et circenses...

Juvenal, Sàtires X, 81

Amb aquesta frase (pa i espectacles de circ) el poeta Juvenal critica la societat romana, més inclinada a la diversió que a la política. Certament no foren poques les ocasions en què il·lustres personatges de la història de Roma oferiren grans espectacles per tal d'aconseguir el favor del poble (si heu vist la pel·lícula de Gladiator, és el primer que fa Còmmode, l'emperador, un cop aconsegueix el poder).

Els espectacles més coneguts eren els que es duien a terme al teatre (ludi scaenici), a l'amfiteatre (munus gladiatorum) i al circ (ludi circenses).

El vídeo que teniu a continuació ( fragment de la pel·lícula Ben-Hur, un clàssic) us ofereix una apassionant cursa de quadrigues que us permetrà fer-vos a la idea de com era un circ romà i del que devia ser un espectacle d'aquest tipus.

El mite del Minotaure

"Debía abrir la puerta de entrada y atar el cabo del ovillo al dintel; el ovillo iría girando y girando en disminución, avanzando por tortuosos recodos y esquinas hasta llegar al recinto más apartado, donde se alojaba el Minotauro."

Graves, R, Los mitos griegos, Editorial Alianza, 2001.

I serà gràcies al fil d'Ariadna que Teseu, l'heroi atenès, podrà matar el Minotaure i sortir del laberint que servia de casa a la criatura. Ara bé, la història no té el final feliç que hom podria suposar -almenys no per tothom-. Si voleu saber què succeeix no dubteu a mirar el següent video...I compte no perdeu el fil de la història!

[ Si teniu problemes per visualitzar el video, el podeu veure a http://www.tu.tv/videos/el-cuentacuentos-2-teseo-y-el-minotauro#]

L'art de l'endevinació

"El cert és que els auguris i el sacerdoci dels àugurs van adquirir tanta importància que ni en la guerra ni en la pau no es feia res sense haver pres els auspicis, i es suspenien les assemblees del poble, les crides a l'exèrcit i les coses més importants si les aus no ho permetien".

Tit Livi, Ab urbe condita liber I, 36, Trad. Bàrbara Matas.

La curiositat per saber què ens depararà el futur no és nova. En l'antiguitat grecs i romans tenien diferents maneres de conèixer el seu destí: els àugurs, els harúspexs, els oracles... Com veieu els mètodes canvien, però no les inquietuds. Tot seguit teniu una presentació sobre els diferents mètodes a què recorrien els nostres avantpassats per saber sobre el seu devenir.

L’Art De L’Endevinació A L’Antiguitat

View SlideShare presentation or Upload your own.