acolythos

Edificis públics

2010-05-30T09:29:00.000-07:00

Els romans foren grans enginyers. Si bé és cert que el seu coneixement de l'arc i la volta, heretat dels etruscos, els va permetre avançar molt més que els grecs en tècniques constructives, no hem de menystenir la influència que aquests exerciren en el camp de la construcció. Així, per exemple, els romans construïen les ciutats seguint el model que instaurà el grec Hipòdam de Milet i que s'aplicava a les ciutats gregues; els temples d'uns i altres es mostraven amb unes característiques molt semblants...

En la presentació que teniu a continuació descobrireu alguns dels edificis públics que podrieu trobar en tota ciutat romana (les termes, la basílica, la cúria i el temple) i llurs principals característiques.

Edificis públics

El cavall de Troia

2010-01-31T01:24:00.001-08:00

"Esbotzem els murs i orbrim el recinte de la ciutat. Tothom col·labora en la tasca, posen rodes lliscadores sota les potes del cavall i li pengen al coll cordes d'estopa; la sinistra màquina puja cap a les muralles farcida d'homes armats...Oh pàtria, oh Troia, estatge dels déus, muralles dels dardànides, glorioses en la guerra! Quatre vegades el cavall s'aturà just al llindar de la porta, i quatre vegades ressonaren les armes en el seu ventre; malgrat tot, ens apressem sense fer-ne cas, encegats per la follia, i col·loquem dins la sagrada ciutadella aquell monstre funest".

Virgili, L'Eneida. Traducció de Joan Bellès, Empúries, Barcelona, 2002

Amb aquestes paraules Eneas descriu a Dido l'episodi del cavall de Troia. Tot i no conèixer la història podem deduir pels mots de l'heroi troià que el final no els serà favorable. Certament aquest 'monstre funest' serà el causant de la destrucció de la ciutat. L'astut Ulisses i uns quants homes més s'hi amaguen a l'interior. La nit els veurà sortir del cavall i obrir les portes de la ciutat, cosa que permetrà l'entrada en massa dels grecs a la ciutat, que destruiran la ciutat.

L'episodi del cavall de Troia ha inspirat molts artistes. Aquí em referiré a dos: un escriptor i un grup de música. El primer, Quim Monzó, que incloïa en el recull Guadalajara (Barcelona: Quaderns Crema, 1996) un relat titulat "A les portes de Troia", en el qual proposa un desenllaç diferent al ja conegut episodi del cavall de Troia.

El segon es tracta del grup de música Tierra Santa, que en el disc Tierras de Leyenda (2000) va incloure una cançó sobre el mite, que us deixo tot seguit. Espero que en gaudiu!

Orfeu baixa als Inferns

2010-01-07T04:38:00.000-08:00

Ja fa temps publicava al bloc una entrada sobre Orfeu i Eurídice. Remenant per Chiron (és una web adreçada especialment al professorat de clàssiques on podeu trobar, entre moltes altres coses, vídeos i presentacions de contingut clàssic) he trobat aquest vídeo que m'ha semblat prou interessant, potser no tant per l'explicació del mite d'Orfeu i Eurídice com per l'aparició de personatges que patien càstigs eterns als Inferns. Sabrieu identificar-los?

Pandora

2009-10-20T10:31:00.000-07:00

"El coratjós fill de Jàpet (Prometeu) el va enganyar (a Zeus) i va robar el guspireig del foc que es veu de lluny, tot amagant-lo a l'interior d'una fèrula. Zeus, que trona en el cel, va sentir un fort enuig en el fons del seu cor i el seu esperit va irritar-se quan va veure en mans dels homes la guspira del foc que es veu de lluny. I a canvi de la guspira del foc va idear una calamitat pels homes. (Hefest) per complaure la voluntat del Crònida (Zeus), va afaiçonar amb terra una figura semblant a una púdica donzella ... Després de crear aquesta bella calamitat, per compensar aquell guany, la va portar on vivien déus i homes... L'estupefacció s'apoderà dels déus mortals en veure el terrible engany, mal ineludible per als homes. D'ell prové la raça femenina, la funesta gernació de les dones..."

Hesíode, Teogonia (Traducció de Joan Castellanos), La Magrana, Barcelona, 1996.

I així comença la història de Pandora. La creació de Pandora és un càstig per a la humanitat, no tant per la dona en si com per la gerra (o caixa, segons la versió més coneguda) que l'acompanya i que destapa malgrat les advertències de no fer-ho. I és que dins d'aquesta gerra s'hi amaguen les penes, les dures fatigues i "les malalties penoses que emmenen els homes a la mort. La dona...traient amb les seves mans la tapadora de la gerra, les va escampar i va proporcionar neguits dolorosos als homes. Només es quedà l'esperança allà a dins".

No és aquest l'únic cas en què la curiositat d'una dona provoca grans desgràcies a la humanitat. La curiositat també empeny Eva a menjar la fruita maleïda que provoca la seva (d'ella i d'Adam) expulsió del Paradís amb les conseqüèncìes que això comporta.

Un exercici interessant i molt recomanable és comparar el mite de Pandora amb el relat bíblic (Gènesi 2-3). Podeu trobar una versió del darrer aquí.

Per acabar, us deixo amb una cançó titulada 'La caja de Pandora' del grup Tierra Santa que tracta el mite grec.

Cuentan que un día un titán

robando el fuego

hizo que Zeus creara una mujer

que fue enviada a los brazos de su hermano

para casarse con él.

Le fue entregada una caja por los dioses

una caja que nunca debió abrir

De ella brotaron locuras y mil males

que no pudieron destruir

que no pudieron destruir.

Abierta está la caja de Pandora

se le advirtió pero aun así ella la abrió

El mal dejó salir de allí Pandora

y en su interior sólo esperanza quedó.

Roma i els Playmobil

2009-10-11T04:07:00.000-07:00

Ja fa un temps Playmobil va treure al mercat la col·lecció de romans. Amb més o menys encert pel que fa a la caracterització reprodueix diferents personatges, objectes i escenaris d'època romana: legionaris, gladiadors, catapultes, l'amfiteatre, etc.

A part dels productes que podeu trobar a les botigues, a la web oficial en podeu trobar d'altres, així com un espai de jocs online. Un d'aquests jocs us permet combatre en l'arena de l'amfiteatre com a gladiadors. És interessant especialment perquè abans d'iniciar els combats hi ha una introducció en què s'explica com heu arribat a convertir-vos en gladiadors. A veure si sou prou hàbils amb el teclat i aconseguiu l'espasa de fusta!!! [Per accedir al joc cliqueu aquí o sobre la imatge]

Àgora, la història d'Hipàcia

2009-10-09T11:39:00.000-07:00

Des d'avui podeu veure als cinemes Àgora, d'Alejandro Amenábar. La pel·lícula, ambientada en l'Alexandria del segle IV, té com a protagonista Hipàcia, considerada la primera dona científica de la història, que feu importants aportacions en els àmbits de les matemàtiques i l'astronomia. La pel·lícula, però, no es centra en tals aportacions, sinó en la lluita d'Hipàcia per salvar el material que alberga la Biblioteca d'Alexandria en una època marcada per un fanatisme religiós que destrueix tot allò que pugui relacionar-se amb el paganisme.

Tàrraco Viva 2009

2009-05-19T11:26:00.000-07:00

Ahir es va inaugurar la XI edició de Tàrraco Viva, festival dedicat a la divulgació històrica d'època romana. Durant dues setmanes Tarragona serà l'escenari d'un munt d'espectacles, tallers, reconstruccions, etc. que aproparan al públic la cultura romana d'una manera d'allò més entretinguda. Un consell: no us ho perdeu!

Tota la informació del festival la trobareu a la seva web.

El vestuari clàssic

2009-05-19T11:03:00.000-07:00

"No hi ha una sola manera de guarnir-se. Cadascuna ha de triar la que més l'afavoreix tot consultant el seu mirall." OVIDI, Ars amatoria, III, 135- 136

Grecs i romans usaven vestits que a primera vista et poden semblar iguals. Ara bé, si t'hi fixes, veuràs que hi ha algunes diferències. Vols saber en què consisteixen aquests diferències? Clica el link i accediràs a un document en què s'expliquen els vestits d'uns i altres. També trobaràs les instruccions de com se'ls posaven i activitats autoavaluables força entretingudes. De ben segur que després d'això no et costarà identificar si una estàtua va vestida a la grega o a la romana!

II Seguint la petjada dels clàssics

2009-05-13T10:29:00.000-07:00

Arribem a la 2a edició del concurs 'Seguint la petjada dels clàssics'. Aquesta vegada la vostra cerca s'haurà de centrar en el camp de l'arquitectura.

De ben segur que heu vist milers d'edificis que us han recordat algun aspecte de l'arquitectura clàssica. Mireu la imatge, per exemple. No creieu que l'edifici de la foto superior (Teatre Nacional de Catalunya) s'assembla força al de la foto inferior (el Partenó, un temple grec)?

Ara us toca a vosaltres. Si sabeu d'algun edifici amb elements d'inspiració clàssica, envieu-ho abans del dimarts 19 de maig...i que tingueu molta sort!

Per finalitzar, felicitats a tots els qui vau participar en el darrer concurs i molt especialment al guanyador!

Hipòcrates i la medicina a l'antiguitat

2009-04-20T11:26:00.000-07:00

"La meva vida la passaré i exerciré la meva professió amb innocència i puresa."

Corpus Hipocraticum

Actualment ningú dubta que la medicina és una ciència. Cal saber, però, que no sempre ha estat així. Inicialment els metges eren una mena de bruixots les habilitats curatives dels quals tenien més a veure amb la màgia que amb la ciència.

Tradicionalment es considera el grec Hipòcrates el pare de la ciència mèdica. El Corpus hippocraticum, manual escrit probablement pels seus deixebles, fou el text bàsic de la medicina fins al segle XVIII. En aquest es recull, entre moltes altres coses, la importància de l'alimentació i el medi físic i social en la salut del pacient.

També s'atribueix a Hipòcrates el Jurament Hipocràtic, un codi ètic que sembla que feia jurar als seus deixebles abans de deixar-los exercir la professió mèdica. Aquesta tradició es va anar difonent al llarg de la història i ha perdurat fins a dia d'avui amb algunes adaptacions (la darrera feta a Ginebra el 1948). Bon exercici és el de comparar les dues versions i provar de veure a què responen els canvis.

Encara més...

Quim Monzó és l'autor d'un relat titulat El Jurament Hipocràtic que apareix a El perquè de tot plegat (1993). Hi ha alguna relació entre el relat i el document que li dóna el nom? Si teniu ganes d'averiguar-ho, podeu accedir al relat aquí.

Seguint la petjada dels clàssics

2009-03-23T11:03:00.000-07:00

Seria una gran equivocació creure que les civilitzacions grega i romana formen part del passat i, per tant, que no tenen res a veure amb el present. La cultura clàssica ha sigut i continua sent font d'inspiració per a molts: publicistes, arquitectes, dissenyadors, escriptors, músics, etc.

El que us proposo és que busqueu la petjada dels clàssics en diferents àmbits en què els podeu trobar. Hi haurà un concurs per cadascun dels àmbits proposats, amb els seus respectius jurats i premis (em reservo delatar quins seran els premis).

Trobareu més informació en la presentació que teniu seguidament. I recordeu que qui quaerit, inuenit!

Ànims i molta sort en la recerca.

concurs_clàssiques

concurs_clàssiques mireiagdg

Publish at Scribd or explore others: Education Presentations & Slid

Per què estudiem llengües clàssiques?

2009-03-20T12:34:00.000-07:00

"...sense aquestes llengües correm el risc de quedar-nos buits de cultura, sense paraula."

Recentment ens ha deixat en Joan Castellanos, professor de grec i traductor d'obres cabdals de la literatura grega com l'Èdip rei de Sòfocles i la Teogonia d'Hesíode (ambdues obres les podeu trobar a la col·lecció l'Esparver Clàssic de La Magrana). A mode d'homenatge, us deixo aquí un article seu que es va publicar a la revista Auriga i que, penso, recull molt bé els motius pels quals és important l'estudi del llatí i del grec, cosa que ell va defensar fermament. Us convido a llegir-lo i a extreure'n les vostres conclusions.

L'estudi de les llengües clàssiques
L'estudi de les llengües clàssiques mireiagdg

Publish at Scribd or explore others: Education Politics

L'habitatge a Roma

2009-01-31T10:41:00.000-08:00

"Doncs quins apartaments de lloguer hi ha que permetin dormir? S'han de tenir grans riqueses per poder dormir a Roma". Juvenal, Sàtires, 3, 235-236.

La majoria de romans vivien en pisos de lloguer que formaven blocs anomenats insulae. Els materials amb què es construïen eren de baixa qualitat; el soroll i el perill d'incendi i d'esfondrament eren constants en aquest tipus d'habitatge. Els romans que gaudien d'una situació econòmica més privilegiada vivien a les domus, cases senyorials que tenien moltes més comoditats que les insulae. Allunyades dels nuclis urbans trobem les uillae. Les vil·les eren cases que servien de segona residència, sovint llocs d'esbarjo que permetien desconnectar del tumult de la ciutat. En el powerpoint que teniu seguidament, podreu veure descrits amb més detall els habitatges mencionats.

Lhabitatge A Roma

View more presentations from mireiagdg.

El llatí i l'humor de Polònia

2008-10-20T10:26:00.000-07:00

Ara que comenceu a conèixer el funcionament de la llengua llatina, no deixeu de veure aquest vídeo que, amb el peculiar humor de Polònia, us presenta un curs de llatí força divertit promocionat pel mateix Papa.

Els espectacles a Roma

2008-10-12T08:13:00.000-07:00

...panem et circenses...

Juvenal, Sàtires X, 81

Amb aquesta frase (pa i espectacles de circ) el poeta Juvenal critica la societat romana, més inclinada a la diversió que a la política. Certament no foren poques les ocasions en què il·lustres personatges de la història de Roma oferiren grans espectacles per tal d'aconseguir el favor del poble (si heu vist la pel·lícula de Gladiator, és el primer que fa Còmmode, l'emperador, un cop aconsegueix el poder).

Els espectacles més coneguts eren els que es duien a terme al teatre (ludi scaenici), a l'amfiteatre (munus gladiatorum) i al circ (ludi circenses).

El vídeo que teniu a continuació ( fragment de la pel·lícula Ben-Hur, un clàssic) us ofereix una apassionant cursa de quadrigues que us permetrà fer-vos a la idea de com era un circ romà i del que devia ser un espectacle d'aquest tipus.

El mite del Minotaure

2008-10-06T09:25:00.000-07:00

"Debía abrir la puerta de entrada y atar el cabo del ovillo al dintel; el ovillo iría girando y girando en disminución, avanzando por tortuosos recodos y esquinas hasta llegar al recinto más apartado, donde se alojaba el Minotauro."

Graves, R, Los mitos griegos, Editorial Alianza, 2001.

I serà gràcies al fil d'Ariadna que Teseu, l'heroi atenès, podrà matar el Minotaure i sortir del laberint que servia de casa a la criatura. Ara bé, la història no té el final feliç que hom podria suposar -almenys no per tothom-. Si voleu saber què succeeix no dubteu a mirar el següent video...I compte no perdeu el fil de la història!

[ Si teniu problemes per visualitzar el video, el podeu veure a http://www.tu.tv/videos/el-cuentacuentos-2-teseo-y-el-minotauro#]

L'art de l'endevinació

2008-10-02T08:44:00.000-07:00

"El cert és que els auguris i el sacerdoci dels àugurs van adquirir tanta importància que ni en la guerra ni en la pau no es feia res sense haver pres els auspicis, i es suspenien les assemblees del poble, les crides a l'exèrcit i les coses més importants si les aus no ho permetien".

Tit Livi, Ab urbe condita liber I, 36, Trad. Bàrbara Matas.

La curiositat per saber què ens depararà el futur no és nova. En l'antiguitat grecs i romans tenien diferents maneres de conèixer el seu destí: els àugurs, els harúspexs, els oracles... Com veieu els mètodes canvien, però no les inquietuds. Tot seguit teniu una presentació sobre els diferents mètodes a què recorrien els nostres avantpassats per saber sobre el seu devenir.

L’Art De L’Endevinació A L’Antiguitat

View SlideShare presentation or Upload your own.

La llegenda de Ròmul i Rem

2008-09-20T10:53:00.000-07:00

"La tradició més divulgada és que Rem va saltar els nous murs [de la ciutat] per insultar el germà: per això Ròmul l'havia matat i, ple de ràbia, havia dit increpant-lo amb paraules:

"Així acabarà, a partir d'ara, qualsevol altre que salti les meves muralles".

D'aquesta manera Ròmul va obtenir tot sol el poder: la ciutat acabada de fundar, es va dir segons el nom del seu fundador".

(Tit Livi, Ab urbe Condita Liber I, 7, Trad. Bàrbara Matas, ed. La Magrana, Barcelona, 1999)

La llegenda de Ròmul i Rem ens resulta, almenys en part, coneguda, sobretot perquè en un lloc o altre tots hem vist la imatge de la lloba alletant els bessons i perquè relacionem els seus noms amb la ciutat de Roma. Ara bé, els detalls de la història a molts se'ns escapen. A continuació teniu una animació que recull tota la història d'una manera força completa i simpàtica (sobretot tenint present que està feta per alumnes). Val a dir que, pel que fa al final de la història, presenta la versió que teniu en el text de Livi que encapçala l'article. En l'altra versió coneguda la mort de Rem resulta d'un enfrontament entre els dos germans, sorgit per les diferents interpretacions que es fan dels auguris que havien d'establir quin dels dos governaria la ciutat.

Algú s'anima a fer alguna cosa semblant?

El Calígula de Camus

2008-07-21T04:31:00.000-07:00

"Per un home que estima el poder, la rivalitat dels déus es fa bastant emprenyadora. Jo l'he suprimida. He demostrat a aquests déus il·lusoris que un home, si en té la voluntat, pot exercir, sense cap mena d'aprenentatge, el seu ofici ridícul."

Camus,A., Calígula, Proa, Barcelona, 2004.

Aquí teniu la història d'un home que jugava a ser déu. Gai Juli Cèsar, més conegut com Calígula, sobrenom que li atorgaren els soldats quan era encara un nen (és el diminutiu de caliga, un tipus de calçat emprat pels soldats), passà a la història per la crueltat dels actes duts a terme en els poc més de quatre anys de mandat que li costaren la vida. Però, és possible entendre actuacions de tal mena?

"Acabo d'entendre finalment la utilitat del poder. Dóna oportunitats a l'impossible. Avui, i per tots els temps que vindran, per sempre més, la llibertat ha deixat de tenir fronteres" són les paraules que Camus posa en boca del jove emperador i que, penso, contenen l'essencial de la tragèdia. El que explica les excentricitats de Calígula no és la bogeria, sinó el somni d'una llibertat que es recolza en el poder de l'autoritat capaç d'esborrar els límits del territori humà, i que porta l'ésser a equiparar-se amb Déu.

Per finalitzar amb una mica d'humor, us deixo aquesta il·lustració que fa referència a l'episodi en què Calígula nomena emperador el seu cavall, exemple del seu caràcter excèntric.

[Si voleu saber alguna cosa més de la vida de l'emperador podeu consultar http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm. Per a una informació més detallada, consulteu http://es.wikipedia.org/wiki/Cal%C3%ADgula]

Construïm el Partenó

2008-06-23T08:51:00.000-07:00

Partenó (la casa de la verge)

Fidias somià un projecte d'arbres dòrics:

un temple de marbre i columnes aflautades.

Però Ictinos i Calígrates el dissenyaren

per allotjar la clara mirada d'Atenea Polis.

Aquesta verge ¿no mirava amb ulls de pedres precioses?

¿No tenia les mans, la cara i els peus de vori?
Amb la mà dreta sostenia una estatueta de Niké, victoriosa.

A l'esquerra empunyava una llança

a la base de la qual s'hi enroscava la mítica serpent.

Ella fou qui regalà a la ciutat la primera olivera de la història

...

Llavors Atenes prengué el nom de la deessa

que tan profitosament l'havia afavorit, per sempre.

Teresa Costa-Gramunt, Santuari grec, Editorial Moll, Mallorca, 2004.

Probablement el Partenó, situat a l'Acròpolis d'Atenes, sigui l'edifici més emblemàtic de l'antiga Grècia. El temple, dedicat a Atena, deu el seu nom a l'adjectiu amb què es solia invocar la deessa, (Athena) Parthenos, que vol dir verge, donat el rebuig que manifestà la dea vers la unió sexual.

El Partenó té l'estructura típica dels temples grecs i, igualment com tots ells, estava pintat de colors vius i variats, cosa que sol sobtar havent-nos acostumat a veure'l amb la blancor característica del marbre amb què està construït.

Si cliqueu el link que teniu a continuació us trobareu amb una maqueta de paper del Partenó per a entretenir-vos aquest estiu tot demostrant les vostres dots manuals.
http://cp.c-ij.com/english/3D-papercraft/building/download/parthenon_e_a4.pdf

I per si encara us sobra temps...
http://cp.c-ij.com/english/3D-papercraft/building/download/colosseum_e_a4.pdf

Jàson i Medea

2008-06-09T08:06:00.000-07:00

"Tú del hogar paterno navegaste
con espíritu insano y la doble barrera franqueaste

de las rocas marinas;

y habitas en tierra extraña

privada de esposo y lecho,

pobre de ti, y te destierran

de aquí con oprobio".

Eurípides, Medea, trad. Manuel Fernández-Galiano, Planeta, Barcelona, 1991.

Ai, Medea, quants infortunis vas haver de patir! Però admetràs que no són pocs -ni poca cosa- els que causares al teu torn... Però anem a l'inici de tot. A molts us sonarà l'expedició dels Argonautes. El capdavanter de l'expedició fou Jàson, qui, obeint les ordres de Pèlias, rei de Iolcos, dirigí la nau Argo a la Còlquida per a aconseguir el velló d'or. Quan els Argonautes arribaren a la Còlquida es trobaren amb la negativa del rei, Eetes, de donar-los el preuat objecte. Però heus ací que Medea, filla d'Eetes, enamorada bojament de Jàson, s'oferí a ajudar-lo sempre i quan ell es comprometés a endur-se-la un cop finalitzada l'empresa. I així fou: gràcies a les arts màgiques de Medea, aconseguiren apoderar-se del velló.

Quan l'expedició tornà a la Còlquida, Jàson es trobà que els seus pares havien estat morts per Pèlias. Com a càstig pel crim, Medea convencé les filles del rei a matar-lo i esquarterar-lo dient-los que no era sinó un pas previ al "tractament de rejoveniment" al qual volia sotmetre Pèlias. Però fet el crim es descobreix la mentida i Jàson i Medea són desterrats. Decidiren aleshores anar a viure a Corint, on foren ben rebuts pel rei Creont. Allà visqueren feliçment durant deu anys i van tenir dos fills. Però ben sabut és que la felicitat en poques ocasions és duradera, i menys encara quan parlem d'un mite convertit en tragèdia grega.

El tràgic final de la història deixaré que el descobriu vosaltres mateixos. El que teniu a continuació és un powerpoint força aconseguit on s'explica tot el mite. Val a dir que es permet certes llicències fruit d'un humor poc perspicaç que no asseguro que agradi tothom.

[Podeu trobar més informació sobre el mite a www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/mites/jason.htm. També podeu trobar una versió cinematogràfica força recent (any 2000) de l'expedició dels Argonautes].

Uploaded on authorSTREAM by xavi

Un passeig per la història de Roma

2008-06-02T11:16:00.000-07:00

"...a Ròmul i a Rem els va venir el desig de fundar una ciutat en el mateix indret on havien estat abandonats i criats. [...] Com que eren bessons i no es podia fer distinció pel que fa a la primogenitura, van decidir que els déus tutelars d'aquests llocs escollissin amb auguris qui havia de donar nom a la nova ciutat i qui, després de fundar-la, l'havia de governar amb la seva autoritat. [...] Diuen que el primer que va rebre l'auguri fou Rem: sis voltors; i havent anunciat ja l'auguri, com que se'n va presentar a Ròmul un nombre doble, els partidaris d'un i de l'altre havien saludat cadascú com a rei [...]. Aleshores excitats per la discussió, van acabar embolicats en una lluita portats pel xoc de les seves ires: hi mor Rem, ferit al mig de l'avalot. [...] D'aquesta manera Ròmul va obtenir tot sol el poder: la ciutat acabada de fundar, es va dir segons el nom del seu fundador". (Tit Livi, Ab urbe Condita Liber I, 6-7, Trad. Bàrbara Matas, ed. La Magrana, Barcelona, 1999)

I aquí comença tot. Són tretze els segles que separen la fundació mítica de la ciutat de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident, durant els quals no pocs esdeveniments es van anar succeint com no pocs són els noms de les persones que els protagonitzaren i que ens han arribat. El documental que teniu a continuació intenta fer un resum de tot plegat. Sense ànims de donar una visió gaire detallada (com podeu deduir per la seva extensió) recull no només alguns dels episodis més rellevants de la història de Roma sinó també altres aspectes de la societat amb una gran claredat expositiva .

Orfeu i Eurídice

2008-05-27T09:44:00.000-07:00

De totes les històries mitològiques que ens han arribat del món clàssic, la d'Orfeu i Eurídice és una de les que ha fet major fortuna. Orfeu, més conegut per la seva relació amorosa amb la nimfa que per la seva participació en l'expedició dels argonautes (addueixo com a causa l'èxit de les versions operístiques centrades en aquesta part de la seva 'biografia') és un dels pocs herois que aconsegueix visitar en vida els Inferns, mogut per la voluntat de recuperar la seva estimada Eurídice, morta accidentalment. La peripècia, però, no tindrà el final desitjat.

"Quan morí la seva muller Eurídice, en ser picada per una serp, baixà a l'Hades amb la intenció de fer-la pujar i convencé Plutó que la fes retornar cap a la terra. Aquesta divinitat hi va accedir amb la condició que Orfeu, mentre caminés, no es girés cap enrere fins que arribés a casa seva. Tanmateix, ell, malfiant-se'n, es girà per contemplar la seva muller, la qual novament tornà a les profunditats". (Apol·lodor, Biblioteca de relats mitològics, trad. Àngela Carramiñana, Editorial Irina, Barcelona, 1990)

Antígona

2008-05-21T08:55:00.000-07:00

"Tu ets el cec. Què em pots fer? Em pots matar? Si haig de viure en una ciutat que accepta aquestes lleis prefereixo escurçar el meu temps entre els vius. L'home també mor quan deixa de ser home i ho fa dependre tot de la por" (Jordi Coca, Antígona, Proa, Barcelona, 2002).

Amb aquestes paraules Antígona es dirigeix a Creont després que aquest s'hagi assabentat que la noia ha desobeït les seves ordres de no donar sepultura al cadàver de Polinices. La duresa de les paraules ja fa ensumar aires de tragèdia. Corresponent al mateix fragment de la tragèdia és el video que teniu a continuació. Tot i que està en versió original (el grec), els subtítols en anglès i l'altivitat amb què parla la protagonista ens faciliten la seva comprensió.