Els romans foren grans enginyers. Si bé és cert que el seu coneixement de l'arc i la volta, heretat dels etruscos, els va permetre avançar molt més que els grecs en tècniques constructives, no hem de menystenir la influència que aquests exerciren en el camp de la construcció. Així, per exemple, els romans construïen les ciutats seguint el model que instaurà el grec Hipòdam de Milet i que s'aplicava a les ciutats gregues; els temples d'uns i altres es mostraven amb unes característiques molt semblants...
En la presentació que teniu a continuació descobrireu alguns dels edificis públics que podrieu trobar en tota ciutat romana (les termes, la basílica, la cúria i el temple) i llurs principals característiques.
"Esbotzem els murs i orbrim el recinte de la ciutat. Tothom col·labora en la tasca, posen rodes lliscadores sota les potes del cavall i li pengen al coll cordes d'estopa; la sinistra màquina puja cap a les muralles farcida d'homes armats...Oh pàtria, oh Troia, estatge dels déus, muralles dels dardànides, glorioses en la guerra! Quatre vegades el cavall s'aturà just al llindar de la porta, i quatre vegades ressonaren les armes en el seu ventre; malgrat tot, ens apressem sense fer-ne cas, encegats per la follia, i col·loquem dins la sagrada ciutadella aquell monstre funest".
Virgili, L'Eneida. Traducció de Joan Bellès, Empúries, Barcelona, 2002
Amb aquestes paraules Eneas descriu a Dido l'episodi del cavall de Troia. Tot i no conèixer la història podem deduir pels mots de l'heroi troià que el final no els serà favorable. Certament aquest 'monstre funest' serà el causant de la destrucció de la ciutat. L'astut Ulisses i uns quants homes més s'hi amaguen a l'interior. La nit els veurà sortir del cavall i obrir les portes de la ciutat, cosa que permetrà l'entrada en massa dels grecs a la ciutat, que destruiran la ciutat.
L'episodi del cavall de Troia ha inspirat molts artistes. Aquí em referiré a dos: un escriptor i un grup de música. El primer, Quim Monzó, que incloïa en el recull Guadalajara (Barcelona: Quaderns Crema, 1996) un relat titulat "A les portes de Troia", en el qual proposa un desenllaç diferent al ja conegut episodi del cavall de Troia.
El segon es tracta del grup de música Tierra Santa, que en el disc Tierras de Leyenda (2000) va incloure una cançó sobre el mite, que us deixo tot seguit. Espero que en gaudiu!
Ja fa temps publicava al bloc una entrada sobre Orfeu i Eurídice. Remenant per Chiron (és una web adreçada especialment al professorat de clàssiques on podeu trobar, entre moltes altres coses, vídeos i presentacions de contingut clàssic) he trobat aquest vídeo que m'ha semblat prou interessant, potser no tant per l'explicació del mite d'Orfeu i Eurídice com per l'aparició de personatges que patien càstigs eterns als Inferns. Sabrieu identificar-los?
"El coratjós fill de Jàpet (Prometeu) el va enganyar (a Zeus) i va robar el guspireig del foc que es veu de lluny, tot amagant-lo a l'interior d'una fèrula. Zeus, que trona en el cel, va sentir un fort enuig en el fons del seu cor i el seu esperit va irritar-se quan va veure en mans dels homes la guspira del foc que es veu de lluny. I a canvi de la guspira del foc va idear una calamitat pels homes. (Hefest) per complaure la voluntat del Crònida (Zeus), va afaiçonar amb terra una figura semblant a una púdica donzella ... Després de crear aquesta bella calamitat, per compensar aquell guany, la va portar on vivien déus i homes... L'estupefacció s'apoderà dels déus mortals en veure el terrible engany, mal ineludible per als homes. D'ell prové la raça femenina, la funesta gernació de les dones..."
Hesíode, Teogonia (Traducció de Joan Castellanos), La Magrana, Barcelona, 1996.
I així comença la història de Pandora. La creació de Pandora és un càstig per a la humanitat, no tant per la dona en si com per la gerra (o caixa, segons la versió més coneguda) que l'acompanya i que destapa malgrat les advertències de no fer-ho. I és que dins d'aquesta gerra s'hi amaguen les penes, les dures fatigues i "les malalties penoses que emmenen els homes a la mort. La dona...traient amb les seves mans la tapadora de la gerra, les va escampar i va proporcionar neguits dolorosos als homes. Només es quedà l'esperança allà a dins".
No és aquest l'únic cas en què la curiositat d'una dona provoca grans desgràcies a la humanitat. La curiositat també empeny Eva a menjar la fruita maleïda que provoca la seva (d'ella i d'Adam) expulsió del Paradís amb les conseqüèncìes que això comporta.
Un exercici interessant i molt recomanable és comparar el mite de Pandora amb el relat bíblic (Gènesi 2-3). Podeu trobar una versió del darrer aquí.
Per acabar, us deixo amb una cançó titulada 'La caja de Pandora' del grup Tierra Santa que tracta el mite grec.
Ja fa un temps Playmobil va treure al mercat la col·lecció de romans. Amb més o menys encert pel que fa a la caracterització reprodueix diferents personatges, objectes i escenaris d'època romana: legionaris, gladiadors, catapultes, l'amfiteatre, etc.
A part dels productes que podeu trobar a les botigues, a la web oficial en podeu trobar d'altres, així com un espai de jocs online. Un d'aquests jocs us permet combatre en l'arena de l'amfiteatre com a gladiadors. És interessant especialment perquè abans d'iniciar els combats hi ha una introducció en què s'explica com heu arribat a convertir-vos en gladiadors. A veure si sou prou hàbils amb el teclat i aconseguiu l'espasa de fusta!!! [Per accedir al joc cliqueu aquí o sobre la imatge]
Des d'avui podeu veure als cinemes Àgora, d'Alejandro Amenábar. La pel·lícula, ambientada en l'Alexandria del segle IV, té com a protagonista Hipàcia, considerada la primera dona científica de la història, que feu importants aportacions en els àmbits de les matemàtiques i l'astronomia. La pel·lícula, però, no es centra en tals aportacions, sinó en la lluita d'Hipàcia per salvar el material que alberga la Biblioteca d'Alexandria en una època marcada per un fanatisme religiós que destrueix tot allò que pugui relacionar-se amb el paganisme.
Ahir es va inaugurar la XI edició de Tàrraco Viva, festival dedicat a la divulgació històrica d'època romana. Durant dues setmanes Tarragona serà l'escenari d'un munt d'espectacles, tallers, reconstruccions, etc. que aproparan al públic la cultura romana d'una manera d'allò més entretinguda. Un consell: no us ho perdeu!
Tota la informació del festival la trobareu a la seva web.
