De totes les històries mitològiques que ens han arribat del món clàssic, la d'Orfeu i Eurídice és una de les que ha fet major fortuna. Orfeu, més conegut per la seva relació amorosa amb la nimfa que per la seva participació en l'expedició dels argonautes (addueixo com a causa l'èxit de les versions operístiques centrades en aquesta part de la seva 'biografia') és un dels pocs herois que aconsegueix visitar en vida els Inferns, mogut per la voluntat de recuperar la seva estimada Eurídice, morta accidentalment. La peripècia, però, no tindrà el final desitjat.
"Quan morí la seva muller Eurídice, en ser picada per una serp, baixà a l'Hades amb la intenció de fer-la pujar i convencé Plutó que la fes retornar cap a la terra. Aquesta divinitat hi va accedir amb la condició que Orfeu, mentre caminés, no es girés cap enrere fins que arribés a casa seva. Tanmateix, ell, malfiant-se'n, es girà per contemplar la seva muller, la qual novament tornà a les profunditats". (Apol·lodor, Biblioteca de relats mitològics, trad. Àngela Carramiñana, Editorial Irina, Barcelona, 1990)
"Quan morí la seva muller Eurídice, en ser picada per una serp, baixà a l'Hades amb la intenció de fer-la pujar i convencé Plutó que la fes retornar cap a la terra. Aquesta divinitat hi va accedir amb la condició que Orfeu, mentre caminés, no es girés cap enrere fins que arribés a casa seva. Tanmateix, ell, malfiant-se'n, es girà per contemplar la seva muller, la qual novament tornà a les profunditats". (Apol·lodor, Biblioteca de relats mitològics, trad. Àngela Carramiñana, Editorial Irina, Barcelona, 1990)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada