20/10/09

Pandora

"El coratjós fill de Jàpet (Prometeu) el va enganyar (a Zeus) i va robar el guspireig del foc que es veu de lluny, tot amagant-lo a l'interior d'una fèrula. Zeus, que trona en el cel, va sentir un fort enuig en el fons del seu cor i el seu esperit va irritar-se quan va veure en mans dels homes la guspira del foc que es veu de lluny. I a canvi de la guspira del foc va idear una calamitat pels homes. (Hefest) per complaure la voluntat del Crònida (Zeus), va afaiçonar amb terra una figura semblant a una púdica donzella ... Després de crear aquesta bella calamitat, per compensar aquell guany, la va portar on vivien déus i homes... L'estupefacció s'apoderà dels déus mortals en veure el terrible engany, mal ineludible per als homes. D'ell prové la raça femenina, la funesta gernació de les dones..."

Hesíode, Teogonia (Traducció de Joan Castellanos), La Magrana, Barcelona, 1996.

I així comença la història de Pandora. La creació de Pandora és un càstig per a la humanitat, no tant per la dona en si com per la gerra (o caixa, segons la versió més coneguda) que l'acompanya i que destapa malgrat les advertències de no fer-ho. I és que dins d'aquesta gerra s'hi amaguen les penes, les dures fatigues i "les malalties penoses que emmenen els homes a la mort. La dona...traient amb les seves mans la tapadora de la gerra, les va escampar i va proporcionar neguits dolorosos als homes. Només es quedà l'esperança allà a dins".
No és aquest l'únic cas en què la curiositat d'una dona provoca grans desgràcies a la humanitat. La curiositat també empeny Eva a menjar la fruita maleïda que provoca la seva (d'ella i d'Adam) expulsió del Paradís amb les conseqüèncìes que això comporta.
Un exercici interessant i molt recomanable és comparar el mite de Pandora amb el relat bíblic (Gènesi 2-3). Podeu trobar una versió del darrer aquí.
Per acabar, us deixo amb una cançó titulada 'La caja de Pandora' del grup Tierra Santa que tracta el mite grec.
Cuentan que un día un titán
robando el fuego
hizo que Zeus creara una mujer
que fue enviada a los brazos de su hermano
para casarse con él.
Le fue entregada una caja por los dioses
una caja que nunca debió abrir
De ella brotaron locuras y mil males
que no pudieron destruir
que no pudieron destruir.
Abierta está la caja de Pandora
se le advirtió pero aun así ella la abrió
El mal dejó salir de allí Pandora
y en su interior sólo esperanza quedó.



11/10/09

Roma i els Playmobil


Ja fa un temps Playmobil va treure al mercat la col·lecció de romans. Amb més o menys encert pel que fa a la caracterització reprodueix diferents personatges, objectes i escenaris d'època romana: legionaris, gladiadors, catapultes, l'amfiteatre, etc.

A part dels productes que podeu trobar a les botigues, a la
web oficial en podeu trobar d'altres, així com un espai de jocs online. Un d'aquests jocs us permet combatre en l'arena de l'amfiteatre com a gladiadors. És interessant especialment perquè abans d'iniciar els combats hi ha una introducció en què s'explica com heu arribat a convertir-vos en gladiadors. A veure si sou prou hàbils amb el teclat i aconseguiu l'espasa de fusta!!! [Per accedir al joc cliqueu aquí o sobre la imatge]

9/10/09

Àgora, la història d'Hipàcia

Des d'avui podeu veure als cinemes Àgora, d'Alejandro Amenábar. La pel·lícula, ambientada en l'Alexandria del segle IV, té com a protagonista Hipàcia, considerada la primera dona científica de la història, que feu importants aportacions en els àmbits de les matemàtiques i l'astronomia. La pel·lícula, però, no es centra en tals aportacions, sinó en la lluita d'Hipàcia per salvar el material que alberga la Biblioteca d'Alexandria en una època marcada per un fanatisme religiós que destrueix tot allò que pugui relacionar-se amb el paganisme.


19/5/09

Tàrraco Viva 2009


Ahir es va inaugurar la XI edició de Tàrraco Viva, festival dedicat a la divulgació històrica d'època romana. Durant dues setmanes Tarragona serà l'escenari d'un munt d'espectacles, tallers, reconstruccions, etc. que aproparan al públic la cultura romana d'una manera d'allò més entretinguda. Un consell: no us ho perdeu!
Tota la informació del festival la trobareu a la seva web.

El vestuari clàssic




"No hi ha una sola manera de guarnir-se. Cadascuna ha de triar la que més l'afavoreix tot consultant el seu mirall." OVIDI, Ars amatoria, III, 135- 136


Grecs i romans usaven vestits que a primera vista et poden semblar iguals. Ara bé, si t'hi fixes, veuràs que hi ha algunes diferències. Vols saber en què consisteixen aquests diferències? Clica el link i accediràs a un document en què s'expliquen els vestits d'uns i altres. També trobaràs les instruccions de com se'ls posaven i activitats autoavaluables força entretingudes. De ben segur que després d'això no et costarà identificar si una estàtua va vestida a la grega o a la romana!

13/5/09

II Seguint la petjada dels clàssics

Arribem a la 2a edició del concurs 'Seguint la petjada dels clàssics'. Aquesta vegada la vostra cerca s'haurà de centrar en el camp de l'arquitectura.
De ben segur que heu vist milers d'edificis que us han recordat algun aspecte de l'arquitectura clàssica. Mireu la imatge, per exemple. No creieu que l'edifici de la foto superior (Teatre Nacional de Catalunya) s'assembla força al de la foto inferior (el Partenó, un temple grec)?
Ara us toca a vosaltres. Si sabeu d'algun edifici amb elements d'inspiració clàssica, envieu-ho abans del dimarts 19 de maig...i que tingueu molta sort!
Per finalitzar, felicitats a tots els qui vau participar en el darrer concurs i molt especialment al guanyador!

20/4/09

Hipòcrates i la medicina a l'antiguitat


"La meva vida la passaré i exerciré la meva professió amb innocència i puresa."
Corpus Hipocraticum

Actualment ningú dubta que la medicina és una ciència. Cal saber, però, que no sempre ha estat així. Inicialment els metges eren una mena de bruixots les habilitats curatives dels quals tenien més a veure amb la màgia que amb la ciència.
Tradicionalment es considera el grec Hipòcrates el pare de la ciència mèdica. El Corpus hippocraticum, manual escrit probablement pels seus deixebles, fou el text bàsic de la medicina fins al segle XVIII. En aquest es recull, entre moltes altres coses, la importància de l'alimentació i el medi físic i social en la salut del pacient.
També s'atribueix a Hipòcrates el Jurament Hipocràtic, un codi ètic que sembla que feia jurar als seus deixebles abans de deixar-los exercir la professió mèdica. Aquesta tradició es va anar difonent al llarg de la història i ha perdurat fins a dia d'avui amb algunes adaptacions (la darrera feta a Ginebra el 1948). Bon exercici és el de comparar les dues versions i provar de veure a què responen els canvis.

Encara més...
Quim Monzó és l'autor d'un relat titulat El Jurament Hipocràtic que apareix a El perquè de tot plegat (1993). Hi ha alguna relació entre el relat i el document que li dóna el nom? Si teniu ganes d'averiguar-ho, podeu accedir al relat aquí.

23/3/09

Seguint la petjada dels clàssics

Seria una gran equivocació creure que les civilitzacions grega i romana formen part del passat i, per tant, que no tenen res a veure amb el present. La cultura clàssica ha sigut i continua sent font d'inspiració per a molts: publicistes, arquitectes, dissenyadors, escriptors, músics, etc.
El que us proposo és que busqueu la petjada dels clàssics en diferents àmbits en què els podeu trobar. Hi haurà un concurs per cadascun dels àmbits proposats, amb els seus respectius jurats i premis (em reservo delatar quins seran els premis).
Trobareu més informació en la presentació que teniu seguidament. I recordeu que qui quaerit, inuenit!
Ànims i molta sort en la recerca.
concurs_clàssiques

concurs_clàssiques mireiagdg

20/3/09

Per què estudiem llengües clàssiques?

"...sense aquestes llengües correm el risc de quedar-nos buits de cultura, sense paraula."
Recentment ens ha deixat en Joan Castellanos, professor de grec i traductor d'obres cabdals de la literatura grega com l'Èdip rei de Sòfocles i la Teogonia d'Hesíode (ambdues obres les podeu trobar a la col·lecció l'Esparver Clàssic de La Magrana). A mode d'homenatge, us deixo aquí un article seu que es va publicar a la revista Auriga i que, penso, recull molt bé els motius pels quals és important l'estudi del llatí i del grec, cosa que ell va defensar fermament. Us convido a llegir-lo i a extreure'n les vostres conclusions.


L'estudi de les llengües clàssiques
L'estudi de les llengües clàssiques mireiagdg

31/1/09

L'habitatge a Roma



"Doncs quins apartaments de lloguer hi ha que permetin dormir? S'han de tenir grans riqueses per poder dormir a Roma". Juvenal, Sàtires, 3, 235-236.

La majoria de romans vivien en pisos de lloguer que formaven blocs anomenats insulae. Els materials amb què es construïen eren de baixa qualitat; el soroll i el perill d'incendi i d'esfondrament eren constants en aquest tipus d'habitatge. Els romans que gaudien d'una situació econòmica més privilegiada vivien a les domus, cases senyorials que tenien moltes més comoditats que les insulae. Allunyades dels nuclis urbans trobem les uillae. Les vil·les eren cases que servien de segona residència, sovint llocs d'esbarjo que permetien desconnectar del tumult de la ciutat. En el powerpoint que teniu seguidament, podreu veure descrits amb més detall els habitatges mencionats.