El Calígula de Camus

"Per un home que estima el poder, la rivalitat dels déus es fa bastant emprenyadora. Jo l'he suprimida. He demostrat a aquests déus il·lusoris que un home, si en té la voluntat, pot exercir, sense cap mena d'aprenentatge, el seu ofici ridícul."

Camus,A., Calígula, Proa, Barcelona, 2004.

Aquí teniu la història d'un home que jugava a ser déu. Gai Juli Cèsar, més conegut com Calígula, sobrenom que li atorgaren els soldats quan era encara un nen (és el diminutiu de caliga, un tipus de calçat emprat pels soldats), passà a la història per la crueltat dels actes duts a terme en els poc més de quatre anys de mandat que li costaren la vida. Però, és possible entendre actuacions de tal mena?

"Acabo d'entendre finalment la utilitat del poder. Dóna oportunitats a l'impossible. Avui, i per tots els temps que vindran, per sempre més, la llibertat ha deixat de tenir fronteres" són les paraules que Camus posa en boca del jove emperador i que, penso, contenen l'essencial de la tragèdia. El que explica les excentricitats de Calígula no és la bogeria, sinó el somni d'una llibertat que es recolza en el poder de l'autoritat capaç d'esborrar els límits del territori humà, i que porta l'ésser a equiparar-se amb Déu.

Per finalitzar amb una mica d'humor, us deixo aquesta il·lustració que fa referència a l'episodi en què Calígula nomena emperador el seu cavall, exemple del seu caràcter excèntric.

[Si voleu saber alguna cosa més de la vida de l'emperador podeu consultar http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm. Per a una informació més detallada, consulteu http://es.wikipedia.org/wiki/Cal%C3%ADgula]