El cavall de Troia

"Esbotzem els murs i orbrim el recinte de la ciutat. Tothom col·labora en la tasca, posen rodes lliscadores sota les potes del cavall i li pengen al coll cordes d'estopa; la sinistra màquina puja cap a les muralles farcida d'homes armats...Oh pàtria, oh Troia, estatge dels déus, muralles dels dardànides, glorioses en la guerra! Quatre vegades el cavall s'aturà just al llindar de la porta, i quatre vegades ressonaren les armes en el seu ventre; malgrat tot, ens apressem sense fer-ne cas, encegats per la follia, i col·loquem dins la sagrada ciutadella aquell monstre funest".

Virgili, L'Eneida. Traducció de Joan Bellès, Empúries, Barcelona, 2002

Amb aquestes paraules Eneas descriu a Dido l'episodi del cavall de Troia. Tot i no conèixer la història podem deduir pels mots de l'heroi troià que el final no els serà favorable. Certament aquest 'monstre funest' serà el causant de la destrucció de la ciutat. L'astut Ulisses i uns quants homes més s'hi amaguen a l'interior. La nit els veurà sortir del cavall i obrir les portes de la ciutat, cosa que permetrà l'entrada en massa dels grecs a la ciutat, que destruiran la ciutat.

L'episodi del cavall de Troia ha inspirat molts artistes. Aquí em referiré a dos: un escriptor i un grup de música. El primer, Quim Monzó, que incloïa en el recull Guadalajara (Barcelona: Quaderns Crema, 1996) un relat titulat "A les portes de Troia", en el qual proposa un desenllaç diferent al ja conegut episodi del cavall de Troia.

El segon es tracta del grup de música Tierra Santa, que en el disc Tierras de Leyenda (2000) va incloure una cançó sobre el mite, que us deixo tot seguit. Espero que en gaudiu!